22/4/10

Aeroports

Ara que tot fa pensar que s'acaba l'embolic ocasionat pel simpàtic Eyjafjallajokull i sembla que ningú no ha pres mal, és moment de deixar constància d'un parell de reflexions que venen a tomb:

1. Molta gent s'ha trobat atrapada als aeroports i lluny de casa seva innecessàriament només perquè ara volar és molt barat. Abans ens ho pensàvem molt més a l'hora d'agafar un avió, però ara molts trien aquest mitjà de transport altament contaminant per cobrir trajectes que podrien fer amb altres mitjans o decideixen en comptes de marxar de cap de setmana al Montseny, anar de compres a Londres. Com amb tot, n'hi ha qui en fa veritables abusos d'aquesta facilitat. No sóc una persona indiferent als plaers de la vida, entre els quals compto viatjar, però penso que hi ha qui es declara ecologista i fa un autèntic abús de l'avió. I també penso que poder-se permetre una cosa no és el principal motiu per portar-la a terme. És una qüestió ètica, si es vol.


Moment televisiu: el TN ens va oferir el testimoni d'unes noies al Prat que marxaven de cap de setmana però que no podien volar a la seva destinació, com que de fet tant els hi feia un lloc com un altre (paraules textuals) van canviar-la per Frankfurt perquè s'hi adeia amb el que duien a la maleta. Hores més tard sabríem que Alemanya tancava els seus aeroports, probablement es van trobar atrapades a Frankfurt.


2. La sobreabundància d'imatges i la progressiva xancletització d'aquestes fa que determinats estímuls visuals ja no ens sorprenguin, de tant en tant cal forçar la vista per precisament veure alguna cosa que s'assembli al pas del temps. (Precisament fa uns dies a La Vanguardia Sergi Pàmies feia un molt bon article sobre els canvis en els codis visuals i rítmics dels programes televisius.) A dia d'avui a ningú no el pot sorprendre veure imatges de gent estibada als aeroports, l'actitud de qui espera en una cua de facturació o empeny l'equipatge ha estat ja codificada i passi el que passi (vaga de controladors d'Iberia, escàndol d'Aircomet, vaga de treballadors d'Spanair, el volcà islandès...) les imatges dels passatgers acantonats als aeroports són intercanviables. Aquests dies ens hem afartat de veure gent dormint en tota mena de postures sobre tota mena de butaques (segons la mala llet del dissenyador, millor o pitjor dormida), de tan tòpiques passen quasi sense que hi parem atenció. La primera vegada que vaig ser conscient d'aquesta actitud d'abandonament tipus homeless deluxe va ser de petita en un viatge amb la Transmediterrània. Encara no havíem sortit del port de Barcelona i ja hi havia joves europeus desmuntant els mòduls d'alguns sofàs de les zones comunes i ajaçant-se a la moqueta. Sempre he tingut un cert gust per apreciar una bona performance i ja intuïa que allà en passava alguna. La primera vegada que vaig ser conscient que aquesta manera d'estar era històrica, és a dir, incomprensible/impensable en altres moments històrics va ser viatjant en metro amb la meva àvia: era d'hora pel matí i amb prou feines havia dormit, vaig tancar els ulls per descansar aprofitant que anava en companyia. La meva àvia em va renyar severament, em va dir que allò "no estava bé". Teníem punts de vista divergents sobre el que era acceptable de fer o de mostrar en públic i el que no ho era.



4 comentaris:

  1. estic d'acord en gairebé tot el que dius, però no veig per què ha fde ser negatiu que els vols barats hagin posat els avions a l'abast de totes les butxaques?? (bé, si treiem la part de la contaminació, clar)

    ResponElimina
  2. Hola, Mireia. Per descomptat que no em sembla malament que els bitllets d'avió estiguin a l'abast de tothom. El que em sembla fatal és que perquè són barats cada cap de setmana hi hagi, per exemple, un munt d'anglesos/es borratxos/es que vinguin a fer comiats de solters/res a Bcn. És el típic exemple de com el baix cost (en general) molta gent no l'aprofita per estalviar sinó per multiplicar el consum de béns. S'acaben gastant el mateix que abans però en diverses ocasions, però els residus també es multipliquen. Comparo els viatges que vaig fer quan estava a la universitat (no fa gaires anys d'això) i els que fan els estudiants ara i és una bogeria, no hi ha comparació possible. És clar que també em fan una mica d'enveja pel temps lliure i la possibilitat de viatjar per quatre duros, però és més que això, hi ha alguna cosa que no va.
    En resum, jo em referia a aquest tipus d'ús dels avions i a l'impacte que pateix el planeta (no només mediambientalment), més que a la democratització del preu dels bitllets.

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb tu. El turisme s'ha cruspit el viatge. Salutacions.

    ResponElimina