12/2/11

Aprendre alemany està de moda

Portava un temps estudiant alemany quan vaig obrir aquest blog, pretenia recollir-hi per mitjà de la ressenya algunes de les possibilitats culturals que l'aprenentatge d'aquesta llengua m'oferia. Per poc que algú hagi seguit les entrades que hi he anat publicant, o que s'hagi fixat en el ritme més que reposat al qual han anat apareixent, ja haurà vist que aquest bell propòsit inicial no m'ha acabat d'engrescar. Potser amb aquest mateix desencant he rebut les informacions de les darreres setmanes sobre les possibilitats de feina per a treballadors qualificats a Alemanya: pobres, ja els planyo, no saben quina batalla els espera.
Ara bé, també m'ha fet somriure que tothom remarqués que qui hi anés havia de tenir un bon nivell. És que algú dubta que un enginyer que vulgui treballar a Anglaterra haurà de tenir un bon nivell d'anglès abans de marxar? No cal parlar-lo com un nadiu, és clar, en segons quins camps la llengua no és l'eina de treball fonamental; no és com voler treballar d'editor o de periodista, per entendre'ns. Però un bon nivell per desenvolupar-se amb normalitat sí, qui ho pot dubtar?
Com que ni Espanya, ni Catalunya, no es caracteritza pel bon nivell d'idiomes estrangers dels seus ciutadans i saber anglès sembla la repera (penso en aquelles promeses electorals de la tercera llengua) i a sobre tota la cultura dominant gira al voltant del paradigma anglosaxó, de cop algú s'ha sobresaltat perquè resulta que la feina no es troba a cap país de llengua anglesa sinó a Alemanya i en alemany. I consti que parlo anglès, però em toca una mica els nassos aquesta mena de provincianisme...
El desconeixement d'idiomes, o el malconeixement, encara provoca un altre equívoc: la gent, en general, no es fa el càrrec de l'esforç i el temps que costa aprendre un idioma que sigui una mica diferent del propi, és a dir, que no sigui d'origen romànic. Si és avui que cal trobar feina perquè al país no n'hi ha (o no n'hi ha en uns determinats camps, i sobretot, d'una determinada qualitat), no serveix de gaire que ara tothom corri cap a Alemanya perquè en un any o dos no solucionarà ningú el tema idioma com per poder marxar de forma imminent. La prova ens la donava un reportatge a La Vanguardia que volia demostrar tot el contrari. Anava de joves universitaris espanyols que havien decidit buscar-se la vida a Berlin (precisament a la capital alemanya no és que abundi la feina, potser és el lloc on tenen el corresponsal però no és el lloc on haurien d'ahver fet el reportatge...). De quatre, exceptuant una noia que feia un postgrau i de moment només es formava, la resta no n'hi havia cap que treballés del que havia estudiat i només un aconseguia arribar als 1000 euros mensuals d'ingressos, malgrat viure a Berlin encara no coneixien prou bé la llengua com per aspirar a trobar la feina a la qual aspiraven. Si més no, era un reportatge realista sense pretendre-ho...
Ara bé, com que la demografia indica que aquesta tendència es consolidarà en els propers anys i Alemanya seguirà necessitant cobrir llocs de treball qualificats a causa de l'envelliment de la població i el creixement de l'economia, no és absurd que algú a la universitat comenci a aprendre la llengua de cara al futur. Fa un parell de setmanes la recepció del Goethe-Institut Barcelona era testimoni d'aquest nou interès per l'alemany entre els joves universitaris: un divendres a la tarda uns deu nois (ho remarco: tots nois, deu ser per això de les carreres tècniques...) esperaven el seu torn per atansar-se al taulell d'informació de cursos com si hi regalessin piruletes i el personal atenia alhora consultes telefòniques sobre el preu de la matrícula. No m'estranyaria que aquests dies que toca matricular-se per al quadrimestre de febrer a juny el Goethe-Institut hagi ampliat l'oferta d'horaris en els nivells inicials per cobrir l'inesperada demanda.
Per anar acabant... A qui vulgui marxar a Alemanya li diria que no es precipités... Berlin mola, jawohl!, però resulta que la feina es troba a ciutats amb menys glamour. Tut mir leid. La llengua és un obstacle considerable. I jo no tinc gaire clar que a qui marxi ara l'estiguin esperant sous alemanys, més aviat crec que per allà ja corre la brama que els joves d'aquí ens venem barats.

Berlin i el forat de l'Alexanderplatz (2006)

1 comentari:

  1. L'alemany és la meva eterna assignatura pendent. Em proposo de començar a estudiar-lo, però mai m'hi he posat de debò. I tan útil que em seria per poder llegir de primera mà els meus estimats escriptors germanoparlants!
    Salutacions!

    ResponElimina