Exposicions que se'n van i exposicions que vénen

Cafè berlinès per fi va visitar l'exposició de Kees van Dongen al Museu Picasso, una retrospectiva ameníssima que ens va permetre descobrir un artista completament desconegut per a nosaltres. A la retina queden les imatges de les dones que va retratar primer: dones alegres de llocs com el Moulin de la Galette i les amazones del circ (fantàstica la pintura de dues amazones a les quals no els hi va caldre que els dibuixés el cavall per transmetre tota la força del moviment i l'audàcia); i també les que va retratar al final de la seva carrera quan ja se li obrien les portes dels millors salons: sofisticades i distants. Les que menys em van agradar són les que remetien a les d'Anglada-Camarasa. Em quedo també amb la pintura de Modjesko, cantant soprano i amb els seus autoretrats, especialment el del fons vermell: l'Autoretrat fauvista.

Però, per la Mercè, la jornada de portes obertes dels museus de la ciutat va servir per veure Efecte souvenir, una exposició que em va sorprendre molt gratament per la cura amb què cada aspecte està tractat: la selecció dels souvenirs, la progressió dels espais de l'exposició, les guies digitals que permeten obtenir una gran quantitat d'informació rellevant i molt ben elaborada, la qualitat dels audiovisuals (a destacar el que Àngel Quintana ha preparat expressament)... Que ningú s'enganyi: no és una expo de ninotades ocurrents, la curiosa selecció d'objectes respon a una reflexió molt ben articulada sobre la souvenirització no només dels llocs, també de la memòria, les emocions i, per extensió, del món. Per pensar-hi.

I del més nou, cal destacar la gran exposició del Macba Modernologies, que només hi vaig treure el cap el dia de la inauguració i cal visitar amb deteniment: promet. Em van agradar els gràfics a propòsit de Dubai però els cito a l'atzar: realment vaig veure que hi ha teca per estona. Això sí, crec que guanya més si s'ha preparat la visita prèviament. I del Macba a l'Arts Santa Mònica, on dues exposicions de dues artistes catalanes que permeten fer bons pronòstics de la tasca que està fent l'equip de Vicenç Altaió al capdavant del centre. Per una banda, es poden veure alguns dels treballs fotogràfics de Mireia Sentís. Segurament l'apartat que deu cridar més l'atenció és la sèrie Joyas, una sèrie de, diguem-ne, bodegons amb diferents detalls de genitals decorats amb joies, la peculiaritat és que estan tractats com podrien estar tractades unes orquídies, per exemple. A mi, per això, em va agradar molt la frescor de la sèrie de postals nadalenques: una sèrie de fotos d'ella en diferents circumstàncies que li servien per felicitar el Nadal cada any a la família. Són petites ficcions que atempten contra el que és políticament correcte i, sembla curiós, em va semblar tan provocadora la foto en què es retrata bevent a la cuina com la de la família feliç. En definitiva, molt sentit de l'humor i una ironia finíssima. L'altra exposició de l'Arts Santa Mònica és d'Eugènia Balcells, es diu Freqüències i, cito la pàgina web del centre, "es tracta d'una proposta que ressegueix els espectres d'emissió i absorció de la llum per part dels elements químics". I fins aquí el que en puc dir: s'ha de veure (quina sensibilitat i quina intel·ligència!).

Per a què ho faríeu servir?