En suport de l'Horiginal

Tal i com expliquen al blog de l'.o.r.i.n.a.l., l'Horiginal ha hagut d'interrompre la seva programació cultural per problemes administratius (res a veure amb mesures de seguretat ni similars, sinó de llicències) i, com a mínim, fins que aquests no es solucionin.

Acostumats com hauríem d'estar als contrasentits dels qui ens governen, no ens n'hauríem de sorprendre, però això no fa que ens dolgui menys. Una de les moltes virtuds de l'Horiginal és que al voltant de les activitats culturals que s'hi organitzen setmanalment, principalment però no només el recital de poesia dels dimecres, s'ha anat teixint una àmplia xarxa de relacions de la qual no deixen de sorgir nous projectes i iniciatives de tot tipus. Una bona mostra d'això va ser fa pocs mesos l'homenatge a un dels seus impulsors, Ferran Garcia, que es va celebrar amb l'edició a càrrec de Labreu Edicions del volum Ferro, amb textos de desenes d'amics i col·laboradors.

Sóc del parer que el que fa que una ciutat pugui ser considerada una capital cultural és la multiplicitat, diversitat i valor de les iniciatives culturals que s'hi produeixen. Com més nombroses siguin, imaginatives, creatives, com més gran sigui el nombre d'actors culturals que hi intervinguin, com més gran la creativitat i independència, millor. Perquè està molt bé i és necessari que l'administració impulsi la cultura i el nivell cultural dels ciutadans, però no pot pretendre que tota la cultura passi per ella, que la creació sigui quelcom que segueixi un camí pautat, que hagi d'encaixar amb normatives, pressupostos i legislatures. La iniciativa privada no hauria d'estar constantment sota sospita, sembla que tot siguin pals sota les rodes. Ja n'hi ha prou de fer la vida impossible als col·lectius que s'atreveixen a fer activitats fora dels espais delimitats oficialment. Entenc que el deure de les administracions no és fer la punyeta a creadors i programadors, al contrari, l'activitat de l'administració hauria de ser facilitar-los la vida. S'hauria d'aspirar a que hi haguessin més iniciatives com la de l'Horiginal en múltiples àmbits, però això no és una cosa artificial que s'aconsegueix cedint una sala d'un centre cívil i posant caler públic sobre la taula, per això quan es dóna espontàniament n'hem d'estar agraïts. Que en queda del Fòrum de les Cultures a part del recinte i molts acudits? Algunes persones deurien fer molts diners, això sí, però no serà per aquest camí que Barcelona podrà competir a nivell cultural amb ciutats com Londres o Berlin. L'actiu principal d'una capital cultural és la capacitat creativa i dinamitzadora dels qui hi viuen, i el màrketing i les corbates no hi tenen res a veure amb això.

Cafès

El cafè Lilipep (Carrer del Pou de la cadena, 8), al barri del Born de Barcelona, és un indret acollidor i tranquil gràcies al seu ambient modern i relaxat, que no es basa tant en la gent guapa i la buidor d'altres locals com en el toc (i gust) personal que es pot endevinar en els petits detalls.
En destacaria especialment les parets decorades amb pàgines de fotonovel·les antigues --que funcionen com una sanefa que ressegueix l'establiment--, els llibres de segona mà disposats en vitrines i que es poden adquirir --hi hem vist des d'àlbums retro de la Barbie fins a un volum de teatre de Jean Cocteau chez Gallimard-- i la possibilitat de beure un dels millors refrescs que conec: la Fritz-kola, una cola d'Hamburg que a l'etiqueta ja adverteix que conté vielviel koffein (i en puc donar fe: són molts els estudiants del Goethe-Institut de Barcelona que n'abusen per evitar clapar-se a les classes).
A més a més, al Lilipep es pot acompanyar el cafè amb pastissos casolans i és un bon lloc on trobar fulls volants de tota mena d'activitats i tallers i revistes gratuïtes com Mondo Sonoro i lamono.